2 senyors partits i... 1 a 1!

Diumenge èpic i vibrant pel bàsquet d'èlit català! Els 2 semifinalistes catalans de l'ACB van oferir la seva millor cara quan més falta feia; Vitòria i Madrid en van ser testimonis.

Al matí-migdia el Barça tenia una cita a la fortalesa basca del Bruesa Arena; i els d'Ivanovic, per fi, van endur-se la victòria de la pista alavesa, amb un bàsquet-control de qualitat, amb una defensa dura i un atac pràctic i segur; Marconato i Navarro van ser els estilets blaugrana, amb un recital de tirs exteriors que van fer miques la defensa dels de Vitòria; pel Tau sols Rakocevic va donar mostres de la qualitat que se li suposa al potent equip basc. Ara la balança es decanta lleugerament al nostre favor, i el Palau pot dictar sentència... així evitaríem tornar al País Basc a jugar un cara o creu.

I a les 7 de la tarda la Penya. La tripleta Barton-Rudy-Bennet es va sortir, i van comptar amb l'ajuda de Ricky Rubio, Vázquez, Laviña, Betts i Flis que van estar força encertats. Semblava que la baixa de Gaines pesaria i molt sobre el joc dels catalans, però la Penya no va tenir masses problemes per controlar el pal baix amb un Flis més inspirat del què en ell és habitual; però cal obrir els ulls, i salta a la vista que la posició de pivot és un dels dèficits del Joventut, per mi el més important (quan falta Gaines, normalment sols Betts dóna la cara; i aquell tal Sullivan perquè el van fitxar?). A Madrid encara no s'ho creuen, i de moment es dediquen a protestar-ho tot, sentint-se immunes fins que els hi xiulen tècnica, i és aleshores quan es fa justícia, però ells encara no ho entenen; el Madrid en cap moment va saber com entrar en el partit, i el més preocupant és l'anarquia mostrada per Bullock i Smith, tot i que tenint companys com Felipe Reyes i Hervelle jo també seria individualista; el belga anava passadíssim, fora de si, confonent contínuament la pista per un ring... que trist. Pel proper partit recuperem ja a Gaines, guanyant lluita i sacrifici. Dijous, Badalona ha de ser un clam.

I per arrodonir el diumenge: Rossi victòria i Pedrosa segon; I Lorenzo menjant-se la gravilla i rabiant... què més es pot demanar??? Que Rossi i Pedrosa fitxin per Ducati l'any que ve, això ja seria orgàsmic!