Els nostres rivals

Barça i Espanyol inicien demà la Lliga 2007-08 davant de dos rivals, a priori, assequibles: Racing de Santander i Valladolid, respectivament.

Els culés comencen a domicili, al Nou Sardinero, igual que fa 3 temporades. En aquella ocasió ens vam imposar per 0 a 2 amb un destacat Giuly.
El Racing 2007-08 serà un equip de mitja taula en avall que difícilment podrà repetir el sorprenent paper de la temporada passada. El gegant Zigic ja és lluny de Santander , i de les noves incorporacions només destaquen el polonès Smolarek (ex-Borussia Dortmund) que és un gran encert i l'incansable tot-terreny Aldo Pedro Duscher. A Santander la colònia catalana consta de 3 individus: el traïdor perico Òscar Serrano que ha vist estancada la progressió que va viure a Montjuïc, el central Oriol (el de Sudanell ja és un dels veterans de l'equip tot i comptar amb només 26 anys) i Jordi López que arriba aquest any després del seu pas per Sevilla i Mallorca (no confondre amb Jorge López, una altra de les noves altes).
Així, Smolarek, Garay, Colsa i Munitis són els homes que, per qualitat, se suposa que seran els encarregats de tirar del carro entrenat per Marcelino.

Per altra banda, l'Espanyol comença el nou curs de la mateixa manera que l'any passat: a Montjuïc i contra un recent ascendit, en aquest cas el Valladolid. L'any passat el Nàstic ens va amargar el debut guanyant 0 a 1 amb gol de Campano; desitjo que els de Valverde tinguin la lliçó ben apresa, si bé és cert que l'estadística dels debuts pericos a la Lliga no convida a ser massa optimista.
Els de Pucela, tot i ser nous a la categoria, són uns històrics a la màxima categoria (pel Nuevo Zorrilla han passat grans com Valderrama, Onésimo o Higuita). Van perdre la plaça a 1a l'any que Rijkaard debutava com a mister culé. No fa tant...; pel fet de ser un dels històrics, el seu retorn és una enhorabona que m'agrada i m'alegra, a l'igual que m'entusiasmaria que ben aviat equips com l'Sporting de Gijón tornessin a la categoria que els pertoca (recordeu el pas per Mareo i el Molinón dels Ablanedo, Manjarín, Luis Enrique o Abelardo? Màgics!). És per això que vaig obrir un post en honor a l'ascens dels de Pucela. Tot i això, no cal enganyar-nos: el Valladolid patirà per mantenir-se, tot i les declaracions de caire optimista fetes per Mendilibar (mister basc del Valladolid). El Valladolid s'ha reforçat, principalment, a base de cessions i traspassos a cost zero, intentant invertir el mínim en el pagament de traspassos. Així cal destacar l'arribada d'Ogbeche (ex-Alabés i PSG entre d'altres) que és un bon atacant, Butelle (porter que sense lloc a Mestalla), Vivar Dorado que aportarà solidesa i experiència i que és ja un dels veterans de la màxima categoria (ex-Getafe i Tenerife) i també important pot ser l'arribada del jove uruguaià Estoyanoff que fins ara havia estat cedit pel València a Cadis i Deportivo, però sense explotar massa les seves virtuds en cap dels dos llocs. Aíxi les peces bàsiques del puzzle "vallisoletano" vindran a ser l'experimentat García Calvo a l'eix defensiu, Vivar Dorado i Sisi al migcamp i Llorente en punta, aquest últim el millor de l'equip i a qui la dupla Jarque&Torrejón haurà de vigilar de prop. Pel què fa a la representació catalana a la plantilla blanquivioleta, cal dir que aquesta és inexistent.

Tot porta a pensar en un bon debut dels equips catalans. A veure si es compleixen els pronòstics...

Aquest Espanyol s'agrada i m'agrada

Enfilant ja el tram final de la pretemporada i a una setmana vista de l'inici de la Lliga, i mentre els equips donen ja els últims retocs, es disputen els últims amistosos que han de permetre acabar de polir els últims detalls (alguns, tals com l'amic Bernardo, els resta encara bastanta feina per davant).

I tot plegat em fa mirar els equips de casa amb cert optimisme; no sé si a aquesta reflexió que faré és fruit del relax i optimisme que un servidor ha acumulat en les (breus) vacances, però el cert és que l'Espanyol 2007-2008 pinta molt bé, desprèn confiança; i això és bo, molt bo! I tant si ho és! I qui ho negui tot posant l'exemple de l'excés de confiança culé d'antany, s'equivoca! L'Espanyol necessita respirar aquest aire positiu que feia temps que s'enyorava. He vist alguns amistosos i m'he quedat amb bon sabor, amb la sensació de que es fan les coses amb cap. Herrera és peça clau als despatxos, i Tomàs tres quarts del mateix. I el Txingurri aporta una serietat, treball i resultats que feia temps que no es deixaven veure per les banquetes de Montjuïc. El basc sap transmetre als seus l'intensitat necessària per disputar els partits, i per corroborar-ho només cal veure els partits de l'stage a terres angleses.

La plantilla de què disposa Valverde fa pensar que, a priori, no es passaran masses àncies per mantenir la categoria, i que es pot lluitar per entrar a Europa. Fent un breu repàs, s'arriba a la conclusió de que totes les línies estan ben cobertes, amb 1-2 jugadors de garanties. I l'equip que, per mi, seria suplent està plegat de bons jugadors que permetrien oferir un nivell acceptable a 1a: Lafuente serà un bon suplent de Kameni a la porteria; a la defensa: Chica, Lacruz, Serrán (o Sergio Garcia) i David Garcia. Al mig Rufete, Angel, Jonatas i Moha; i com a homes més avançats Corominas i l'eterna promesa (Jonathan Soriano).

Amb uns suplents com aquests, és fàcil i.lusionar-se. Sols em fa por que es noti la baixa de Pandiani, Déu vulgui que m'equivoqui...! Serà l'any de Jonathan? A veure si hi ha sort...

Per què no sigui dit... el meu 11!

I en plena ressurrecció d'aquest bloc, sense arribar a un estat d'embriaguesa blocaire, em vull permetre el luxe, l'obligació o el repte (digueu-li com vulgueu) d'apostar per l'onze ideal de la Lliga 2007-08; és molt fàcil afegir-se al carro vencedor a final de temporada i lloar les proeses d'algunes figures, així que aquest és el motiu d'aquesta iniciativa, el fet de veure si som uns entesos del futbol i la clavem, o bé si simplement formem part d'un grup de pelacanyes. Un repte interessant que sé, per les converses que hem mantingut sovint amb molts de vosaltres, que us tira i que teniu molt a dir-hi i a demostrar! Com diria el gran Evarist, "Vingan!"

Per fer-ho un xic més interessant i més real, no és permès ficar-hi més de 5 jugadors de la mateixa esquadra; per altra banda, es permet posar 3 suplents per línia (dos en el cas del porter) axí que aquí llenço la meva proposta, aquí va el meu 11!

Porteria: Gorka (Espanyol)
Suplent: Ricardo (Betis) i Palop (Sevilla)

Defensa: Zabaleta (Espanyol) , Ayala (Saragossa) Aitor Ocio (At. Bilbao), Zambrotta (Barça)
Suplents: Jarque (Espanyol) i Contra (Getafe), Capdevila (Villarreal)

Mig: Luis Garcia (Espanyol), Raul Albiol (València), Deco (Barça), Ronaldinho (Barça)
Maresca (Sevilla), Baptista (R. Madrid)

Davanters: Henry (Barça), Messi (Barça), Forlán (At. Madrid)
Aduriz (Bilbao), Villa (València), LLorente (Valladolid)

Retorn...futbolístic

Després d'un llarg període d'inactivitat en el meu bloc, em decideixo a tornar escriure. Aquesta llarga absència no es tractaria precisament d'una crisis blocaire ni d'una saturació, simplement (aplicant el meu anterior post) el "valor del temps" no em permetia destinar el temps suficient al bloc. Ara torno a ser aquí, què carai, a veure si em torno a enratxar!

Després d'aquesta "justificació", faré una passadeta en el què ha estat el més destacat en matèria futbolística durant aquest mes de juliol; fato n'hi ha, i molt!

El mercat de fitxatges està ja en el seu tram final, amb els equips ja en plena pretemporada; dels equips de casa dir el què ja, de ben segur, tots sabem: el Barça ha fitxat molt bé i car... si car! Car però d'hora, i aquesta rapidesa ha beneficiat les arques culés ja que el mercat s'ha inflat i molt en les darreres setmanes. Fitxar d'hora ha estat una gran aposta de Soriano, que l'ha clavat! El Titi "Tiet Enric" ens ensenyarà molt i aportarà molta classe, quin senyor! Touré el veig bé... però mancat tècnicament i molt lluny de ser un Essien...; Milito un encert de cap a peus i Abidal una autpentica roca que aportarà solidesa defensiva a una línia massa fràgil i vulnerable la temporada passada. M'agradaria equivocar-me però el Touré... no m'estranyaria que encara estés massa verd. I l'Espanyol ha fitxat a Valdo (coneixedor de la Lliga i que assegura un bon rendiment), Clemente Rodríguez (podrà amb David Garcia?) i "Lola" Smiljanic que apunta bones maneres i una constància poc comuna en un jugador de 21 anys, tot i que molts ens preguntem si amb aquest sobrenom realment pot ser un bon jugador o simplement es tractava de què els serbis tenien ganes de xou... Lola dirà! La llàstima ha estat la marxa del "Rifle" però la veritat és que ja havia fet el què s'esperava d'ell, així que millor mirem el futur i arrepleguem el què ens en donin.

De la resta destacar positivament Boulharouz (Sevilla), el retorn d'Aitor Ocio a casa (Bilbao), el bloc que està construint l'Atlètic de Madrid (aquest any no fallen, han fitxat força bé: Forlán, Luis Garcia i Simao asseguren la UEFA, tot i que Raul Garcia serà un autèntic fracàs), Ricardo i Pavone del Betis (porteràs i killer), Uche i Kepa asseguren la presència de sa magestat el Gol a Getafe, a Múrcia s'estàn equipant amb seny, la Reial Societat a 2a però amb més suport que mai, un Almeria amb 3 catalans que s'han hagut de guanyar les garrofes fora de Catalunya: Bruno Saltor (lateral complidor ex-Lleida), Carlos García (ex-Espanyol) i Albert Crusat (ex-Espanyol, a qui Zidane va trencar la clavícula quan començava a despuntar amb l'Espanyol).

En el capítol anecdòtic, curiós o sorprenent hi englobaria la marxa d'Urzaiz al gran Ajax!!! I deia que no podia rendir al més alt nivell...doncs noi, a bon lloc has anat!

Pel cantó negatiu em quedo amb la mala sort d'Hugo Viana, al que tenia ganes de veure de què era capaç (fitxatge estrella d'Osasuna lesionat a pretemporada), amb un Deportivo amb un equip per quedar-se a casa i amb un Baptista que no li fan un lloc a la casa blanca quan a qualsevol equip el rebrien amb els braços oberts.

Ens espera una gran temporada, on tindrem noves sorpreses, grans revelacions i fracassos sonats. A veure què ens depara tot aquest panorama.

El valor del temps

Curiós és el què pot arribar a succeïr en un obrir i tancar d'ulls, en qüestió de segons,... I és que sempre hi ha temps perquè es giri la truita i passi el menys pensat. Aquest cap de setmana passat vam assistir a una classe intensiva pràctica del veritable valor del temps. Que poderós és cada instant...! Com veureu pel temps no hi ha barreres.

Un error d'un segon condemna a Kubica a patir l'accident més greu de la temporada de F1! Un segon i mig era, aproximadament, el temps que la gran Ducati d'Stoner treia a Valentino Rossi a la recta de Montmeló, perquè vagin dient que el Mundial el guanya el pilot i no la moto (que gran és la Ducati i que grans són Rossi i Pedrosa)! 18 segons és la diferència que separa un Barça campió d'un Barça mediocre; 1 minut horrorós allunya a la Penya del retorn a la glòria 13 anys després; 5 mesos ha estat el temps que Figo ha necessitat per trencar, altra volta, la seva paraula i deixar el contracte firmat al món dels pètrodòlars com a paper mullat. 10 mesos és el temps que hem trigat a qualificar Maxi López d'esperança, i com canvien les coses: el què fins fa 2 dies era una càrrega pel Barça, a dia d'avui esdevé com a única esperança. I 10 mesos és també el temps que triga l'ascensor de la lliga professional a pujar i baixar: el Nàstic no va voler baixar-ne a l'àtic i avui ja torna a ser a la planta baixa. 12 mesos, és a dir, 1 any és el temps que el Titi Henry ha trigat a adonar-se de quin és el club més gran.

I per deixar-ne constància, 2 minuts és el què trigaré a anar-me´n a jóc! Apasiau!

La moguda no espera a l'estiu...

Aprofitant que avui Roberto Carlos ha anunciat la seva marxa al Fenerbahce turc, aprofiaré per fer 5 cèntims de com està el mercat.

De perles n'hi ha, algunes de "sueltes" i d'altres que t'obliguen a rascar-te la butxaca.

No crec pas que el Barça sigui qui trenqui el mercat pagant preus estratosfèrics, però de moment ja es parla d'Abidal, Henry (tiet Enric pels més íntims) i el totpoderós Yaya Touré. Si us plau, fitxem a l'Henry...ja!

A Madrid avui es feien ressò de la possibilitat de què Iniesta vestís de blanc el proper curs. Ho dubto. Segur que devien publicar: "Lo vemos de blanco!" o alguna rucada per l'estil; de fet, nosaltres li veiem sempre de blanc, inclòs a l'estiu.

Al Sevilla mitja Europa se li rifa les figures: Alves és un dels que apunta més alt, Kanouté es deixa estimar per la Juve, Maresca diu no a la Roma, i Monchi enamora al València. En fi, l'estiu es preveu molt llarg a la riba del Nervión.

A veure qui es mulla primer...

2 senyors partits i... 1 a 1!

Diumenge èpic i vibrant pel bàsquet d'èlit català! Els 2 semifinalistes catalans de l'ACB van oferir la seva millor cara quan més falta feia; Vitòria i Madrid en van ser testimonis.

Al matí-migdia el Barça tenia una cita a la fortalesa basca del Bruesa Arena; i els d'Ivanovic, per fi, van endur-se la victòria de la pista alavesa, amb un bàsquet-control de qualitat, amb una defensa dura i un atac pràctic i segur; Marconato i Navarro van ser els estilets blaugrana, amb un recital de tirs exteriors que van fer miques la defensa dels de Vitòria; pel Tau sols Rakocevic va donar mostres de la qualitat que se li suposa al potent equip basc. Ara la balança es decanta lleugerament al nostre favor, i el Palau pot dictar sentència... així evitaríem tornar al País Basc a jugar un cara o creu.

I a les 7 de la tarda la Penya. La tripleta Barton-Rudy-Bennet es va sortir, i van comptar amb l'ajuda de Ricky Rubio, Vázquez, Laviña, Betts i Flis que van estar força encertats. Semblava que la baixa de Gaines pesaria i molt sobre el joc dels catalans, però la Penya no va tenir masses problemes per controlar el pal baix amb un Flis més inspirat del què en ell és habitual; però cal obrir els ulls, i salta a la vista que la posició de pivot és un dels dèficits del Joventut, per mi el més important (quan falta Gaines, normalment sols Betts dóna la cara; i aquell tal Sullivan perquè el van fitxar?). A Madrid encara no s'ho creuen, i de moment es dediquen a protestar-ho tot, sentint-se immunes fins que els hi xiulen tècnica, i és aleshores quan es fa justícia, però ells encara no ho entenen; el Madrid en cap moment va saber com entrar en el partit, i el més preocupant és l'anarquia mostrada per Bullock i Smith, tot i que tenint companys com Felipe Reyes i Hervelle jo també seria individualista; el belga anava passadíssim, fora de si, confonent contínuament la pista per un ring... que trist. Pel proper partit recuperem ja a Gaines, guanyant lluita i sacrifici. Dijous, Badalona ha de ser un clam.

I per arrodonir el diumenge: Rossi victòria i Pedrosa segon; I Lorenzo menjant-se la gravilla i rabiant... què més es pot demanar??? Que Rossi i Pedrosa fitxin per Ducati l'any que ve, això ja seria orgàsmic!