dilluns, 30 de juliol del 2007

Per què no sigui dit... el meu 11!

I en plena ressurrecció d'aquest bloc, sense arribar a un estat d'embriaguesa blocaire, em vull permetre el luxe, l'obligació o el repte (digueu-li com vulgueu) d'apostar per l'onze ideal de la Lliga 2007-08; és molt fàcil afegir-se al carro vencedor a final de temporada i lloar les proeses d'algunes figures, així que aquest és el motiu d'aquesta iniciativa, el fet de veure si som uns entesos del futbol i la clavem, o bé si simplement formem part d'un grup de pelacanyes. Un repte interessant que sé, per les converses que hem mantingut sovint amb molts de vosaltres, que us tira i que teniu molt a dir-hi i a demostrar! Com diria el gran Evarist, "Vingan!"

Per fer-ho un xic més interessant i més real, no és permès ficar-hi més de 5 jugadors de la mateixa esquadra; per altra banda, es permet posar 3 suplents per línia (dos en el cas del porter) axí que aquí llenço la meva proposta, aquí va el meu 11!

Porteria: Gorka (Espanyol)
Suplent: Ricardo (Betis) i Palop (Sevilla)

Defensa: Zabaleta (Espanyol) , Ayala (Saragossa) Aitor Ocio (At. Bilbao), Zambrotta (Barça)
Suplents: Jarque (Espanyol) i Contra (Getafe), Capdevila (Villarreal)

Mig: Luis Garcia (Espanyol), Raul Albiol (València), Deco (Barça), Ronaldinho (Barça)
Maresca (Sevilla), Baptista (R. Madrid)

Davanters
: Henry (Barça), Messi (Barça), Forlán (At. Madrid)
Aduriz (Bilbao), Villa (València), LLorente (Valladolid)

diumenge, 29 de juliol del 2007

Retorn...futbolístic

Després d'un llarg període d'inactivitat en el meu bloc, em decideixo a tornar escriure. Aquesta llarga absència no es tractaria precisament d'una crisis blocaire ni d'una saturació, simplement (aplicant el meu anterior post) el "valor del temps" no em permetia destinar el temps suficient al bloc. Ara torno a ser aquí, què carai, a veure si em torno a enratxar!

Després d'aquesta "justificació", faré una passadeta en el què ha estat el més destacat en matèria futbolística durant aquest mes de juliol; fato n'hi ha, i molt!

El mercat de fitxatges està ja en el seu tram final, amb els equips ja en plena pretemporada; dels equips de casa dir el què ja, de ben segur, tots sabem: el Barça ha fitxat molt bé i car... si car! Car però d'hora, i aquesta rapidesa ha beneficiat les arques culés ja que el mercat s'ha inflat i molt en les darreres setmanes. Fitxar d'hora ha estat una gran aposta de Soriano, que l'ha clavat! El Titi "Tiet Enric" ens ensenyarà molt i aportarà molta classe, quin senyor! Touré el veig bé... però mancat tècnicament i molt lluny de ser un Essien...; Milito un encert de cap a peus i Abidal una autpentica roca que aportarà solidesa defensiva a una línia massa fràgil i vulnerable la temporada passada. M'agradaria equivocar-me però el Touré... no m'estranyaria que encara estés massa verd. I l'Espanyol ha fitxat a Valdo (coneixedor de la Lliga i que assegura un bon rendiment), Clemente Rodríguez (podrà amb David Garcia?) i "Lola" Smiljanic que apunta bones maneres i una constància poc comuna en un jugador de 21 anys, tot i que molts ens preguntem si amb aquest sobrenom realment pot ser un bon jugador o simplement es tractava de què els serbis tenien ganes de xou... Lola dirà! La llàstima ha estat la marxa del "Rifle" però la veritat és que ja havia fet el què s'esperava d'ell, així que millor mirem el futur i arrepleguem el què ens en donin.

De la resta destacar positivament Boulharouz (Sevilla), el retorn d'Aitor Ocio a casa (Bilbao), el bloc que està construint l'Atlètic de Madrid (aquest any no fallen, han fitxat força bé: Forlán, Luis Garcia i Simao asseguren la UEFA, tot i que Raul Garcia serà un autèntic fracàs), Ricardo i Pavone del Betis (porteràs i killer), Uche i Kepa asseguren la presència de sa magestat el Gol a Getafe, a Múrcia s'estàn equipant amb seny, la Reial Societat a 2a però amb més suport que mai, un Almeria amb 3 catalans que s'han hagut de guanyar les garrofes fora de Catalunya: Bruno Saltor (lateral complidor ex-Lleida), Carlos García (ex-Espanyol) i Albert Crusat (ex-Espanyol, a qui Zidane va trencar la clavícula quan començava a despuntar amb l'Espanyol).

En el capítol anecdòtic, curiós o sorprenent hi englobaria la marxa d'Urzaiz al gran Ajax!!! I deia que no podia rendir al més alt nivell...doncs noi, a bon lloc has anat!

Pel cantó negatiu em quedo amb la mala sort d'Hugo Viana, al que tenia ganes de veure de què era capaç (fitxatge estrella d'Osasuna lesionat a pretemporada), amb un Deportivo amb un equip per quedar-se a casa i amb un Baptista que no li fan un lloc a la casa blanca quan a qualsevol equip el rebrien amb els braços oberts.

Ens espera una gran temporada, on tindrem noves sorpreses, grans revelacions i fracassos sonats. A veure què ens depara tot aquest panorama.

dilluns, 11 de juny del 2007

El valor del temps

Curiós és el què pot arribar a succeïr en un obrir i tancar d'ulls, en qüestió de segons,... I és que sempre hi ha temps perquè es giri la truita i passi el menys pensat. Aquest cap de setmana passat vam assistir a una classe intensiva pràctica del veritable valor del temps. Que poderós és cada instant...! Com veureu pel temps no hi ha barreres.

Un error d'un segon condemna a Kubica a patir l'accident més greu de la temporada de F1! Un segon i mig era, aproximadament, el temps que la gran Ducati d'Stoner treia a Valentino Rossi a la recta de Montmeló, perquè vagin dient que el Mundial el guanya el pilot i no la moto (que gran és la Ducati i que grans són Rossi i Pedrosa)! 18 segons és la diferència que separa un Barça campió d'un Barça mediocre; 1 minut horrorós allunya a la Penya del retorn a la glòria 13 anys després; 5 mesos ha estat el temps que Figo ha necessitat per trencar, altra volta, la seva paraula i deixar el contracte firmat al món dels pètrodòlars com a paper mullat. 10 mesos és el temps que hem trigat a qualificar Maxi López d'esperança, i com canvien les coses: el què fins fa 2 dies era una càrrega pel Barça, a dia d'avui esdevé com a única esperança. I 10 mesos és també el temps que triga l'ascensor de la lliga professional a pujar i baixar: el Nàstic no va voler baixar-ne a l'àtic i avui ja torna a ser a la planta baixa. 12 mesos, és a dir, 1 any és el temps que el Titi Henry ha trigat a adonar-se de quin és el club més gran.

I per deixar-ne constància, 2 minuts és el què trigaré a anar-me´n a jóc! Apasiau!

dimecres, 6 de juny del 2007

La moguda no espera a l'estiu...

Aprofitant que avui Roberto Carlos ha anunciat la seva marxa al Fenerbahce turc, aprofiaré per fer 5 cèntims de com està el mercat.

De perles n'hi ha, algunes de "sueltes" i d'altres que t'obliguen a rascar-te la butxaca.

No crec pas que el Barça sigui qui trenqui el mercat pagant preus estratosfèrics, però de moment ja es parla d'Abidal, Henry (tiet Enric pels més íntims) i el totpoderós Yaya Touré. Si us plau, fitxem a l'Henry...ja!

A Madrid avui es feien ressò de la possibilitat de què Iniesta vestís de blanc el proper curs. Ho dubto. Segur que devien publicar: "Lo vemos de blanco!" o alguna rucada per l'estil; de fet, nosaltres li veiem sempre de blanc, inclòs a l'estiu.

Al Sevilla mitja Europa se li rifa les figures: Alves és un dels que apunta més alt, Kanouté es deixa estimar per la Juve, Maresca diu no a la Roma, i Monchi enamora al València. En fi, l'estiu es preveu molt llarg a la riba del Nervión.

A veure qui es mulla primer...

dimarts, 5 de juny del 2007

2 senyors partits i... 1 a 1!

Diumenge èpic i vibrant pel bàsquet d'èlit català! Els 2 semifinalistes catalans de l'ACB van oferir la seva millor cara quan més falta feia; Vitòria i Madrid en van ser testimonis.

Al matí-migdia el Barça tenia una cita a la fortalesa basca del Bruesa Arena; i els d'Ivanovic, per fi, van endur-se la victòria de la pista alavesa, amb un bàsquet-control de qualitat, amb una defensa dura i un atac pràctic i segur; Marconato i Navarro van ser els estilets blaugrana, amb un recital de tirs exteriors que van fer miques la defensa dels de Vitòria; pel Tau sols Rakocevic va donar mostres de la qualitat que se li suposa al potent equip basc. Ara la balança es decanta lleugerament al nostre favor, i el Palau pot dictar sentència... així evitaríem tornar al País Basc a jugar un cara o creu.

I a les 7 de la tarda la Penya. La tripleta Barton-Rudy-Bennet es va sortir, i van comptar amb l'ajuda de Ricky Rubio, Vázquez, Laviña, Betts i Flis que van estar força encertats. Semblava que la baixa de Gaines pesaria i molt sobre el joc dels catalans, però la Penya no va tenir masses problemes per controlar el pal baix amb un Flis més inspirat del què en ell és habitual; però cal obrir els ulls, i salta a la vista que la posició de pivot és un dels dèficits del Joventut, per mi el més important (quan falta Gaines, normalment sols Betts dóna la cara; i aquell tal Sullivan perquè el van fitxar?). A Madrid encara no s'ho creuen, i de moment es dediquen a protestar-ho tot, sentint-se immunes fins que els hi xiulen tècnica, i és aleshores quan es fa justícia, però ells encara no ho entenen; el Madrid en cap moment va saber com entrar en el partit, i el més preocupant és l'anarquia mostrada per Bullock i Smith, tot i que tenint companys com Felipe Reyes i Hervelle jo també seria individualista; el belga anava passadíssim, fora de si, confonent contínuament la pista per un ring... que trist. Pel proper partit recuperem ja a Gaines, guanyant lluita i sacrifici. Dijous, Badalona ha de ser un clam.

I per arrodonir el diumenge: Rossi victòria i Pedrosa segon; I Lorenzo menjant-se la gravilla i rabiant... què més es pot demanar??? Que Rossi i Pedrosa fitxin per Ducati l'any que ve, això ja seria orgàsmic!

dijous, 31 de maig del 2007

Mentre baixem la persiana...

Al CE Sant Feliu "B" ja fa ben bé un parell de setmanes que vam donar per tancada la temporada, vam agafar els trepaus i adiós muy buenas. La persianeta avall i tancat per vacances.

Temporada de debut i de noves experiències; anys enrere m'hagués costat molt de creure que podia existir un Sant Feliu "B" a la tercera territorial, terreny on ha navegat gairebé sempre el 1r equip. Aquesta nova realitat, personalment, m'ha aportat noves sensacions: d'una banda allunyar-te de la pressió d'haver de guanyar partit rere partit (hi estàvem habitutats les 2 darreres temporades, aconseguint els ja històrics 2 ascensos consecutius) i l'altre el fet d'ajuntar-nos un grup de gent del poble i voltants amb ganes de passar-ho bé jugant a futbol. I després rematar la feina al Bart! Gran! L'experiència la puc qualificar de bona i positiva.


I sincerament, el fet de no jugar al primer equip no ha suposat CAP PEGA! I és que poca gent queda ja al primer equip del Sant Feliu dels 2 darrers anys, fet que em sembla força condemnable, però qui ha pres les decisions tindrà els seus motius... o no. 2 santfeliuencs han estat la representació de casa dins de l'equip: el Damià i el Lua. No vull calcular el percentatge de gent local que això representa, no fos cas...!


Ara veus el Sant Feliu jugar a 1a i recordes la gent que ha lluitat per la causa, per tenir l'equip on el tenim ara, per aportar ganes i il.lusió, per sumar, per ser un més. Manels, Estrugues, Sebastians, Cosins del Fabri, Tellez's, Graus, Tonis Perez's, Davids de la Torre, Vilarets's, Jairos, Sucarrats's Albertos, Kitis, Octavis, Jordi's, Teius i molts que encara sobrevivim al segon equip de la casa: El Panxu, els Sanglas's, el Kelet, el Borre, el Roki, el Riki, el Circúns, el Ramonet, el Pepe, el Tomàs sr., un servidor i molts més. I al 1r equip el Lua i l'Eloi. I molts més que han passat. Tots ells tenen part de "culpa" de que el Sant Feliu estigui a 1a divisió. Amb tots ells hi he passat grans moments, 5 anys no és poc temps, donen per molt.


I aviat serà el moment d'encarar l'any vinent: altes i baixes. Segons es comenta, el Jaume plega. Una llàstima, ha fet un gran treball i ha exigit el que exigiria qualsevol entrenador amb sentit comú: poder comptar amb els jugadors de la seva plantilla. Molt bona feina!

Amb el Sant Feliu "B"... ja ho crec!!!

dimarts, 22 de maig del 2007

Grans!!!

Manresa, el Bages i Catalunya estem d'enhorabona; el Ricoh torna a ser equip ACB, Manresa torna a ser ciutat del bàsquet de màxim nivell i tot un referent, i Catalunya torna a tenir 4 equips a la màxima competició estatal, consolidant així una hegemonia que no hi ha qui ens pugi treure.

El Manresa torna al lloc que li pertoca per historial, per ser un dels clàssics ACB tot i les limitacions de tot tipus que té davant dels equips més potents del món de la cistella: pressupost, població, socis,... però a Manresa, tradicionalment, i ja des de les èpoques de l'àntiga pista del Congost sempre ha sobrat il.lusió.

Ahir els Asselin, Rubio, Rafa Martínez, Espil i companyia van rubricar una campanya difícil, molt dura, complicada com poques, i molt irregular; a la jornada 9, els manresans eren 3rs per la cua, a sols una victòria del descens, i mirar la portada del Regió7 el dilluns era tota una prova de valor, fins al punt que la gent ja no preguntava "què ha fet el Ricoh?" sinó que el tema era "aquest cop per quan?". Cap entrenador topava amb la fórmula de l'èxit, Scott no semblava el jugador que havia de marcar les diferències, pocs creien en el retorn a l'ACB, la pressió d'entrar als Play-off asfixiava als jugadors... fins que va arribar Jaume Ponsarnau, que va canviar la dinàmica d'un equip que tituvejava sense rumb, va saber mentalitzar els jugadors i treure el millor rendiment de cada un d'ells, acabant la temporada regular en 5a posició i arrasant en els Play-off endossant dos 3 a 0, primer a Los Barrios i després al sorprenent Huelva. I TV3 va estar a tota la fase final, apostant pel bàsquet català, i amb uns pletòrics Robirosa i Solozabal que no van dubtar a sumar-se a la festa manresana. De tot plegat em quedo, tal i com van mostrar les camères de TV3, amb la comunió entre plantilla (molt unida), directiva i afició... són una família. I l'entrevista al president Vives: brutal, sobretot quan va recordar la frase que va deixar anar fa tot just un any, quan es va confirmar el descens i ell va donar la paraula que retornaria aquest gran equip a l'ACB; promesa complerta per la via ràpida.

Manresa és avui una festa, i des la seva web, el Ricoh es congratula i dóna les gràcies pel suport: Ha estat un any al purgatori, un any dur i difícil, molt més del que ens podíem imaginar. Amb aquest ascens tornem a casa, a l'ACB. Gràcies a tots!!!